Avui entrevistem... Ana, Olga i Yaiza (Complementàries)

Seguim amb el cicle d'entrevistes! Avui entrevistem a les educadores complementàries, l'Ana F. l'Olga i la Yaiza, i aquest cop, donat que estem immersos en una època de compres i regals diversos, l'entrevista va dirigida a les joguines. Gaudiu-ne!


---

BLOG: Hola Ana, Olga i Yaiza. Gràcies per dedicar-nos una estona del vostre preuat temps. Vosaltres que passeu per totes les classes, sabreu millor que ningú quines són les joguines que triomfen entre els infants dels diferents grups d’edat de l’escola. Però abans de parlar de joguines, ens podeu explicar una mica el vostre dia a dia? Com és això de passar per totes les classes? Segur que acabeu coneixent als nens de tota l’escola!
ANA, OLGA I YAIZA (C): La nostra tasca a l’escola és força variada: donar suport a les aules: substitució de les tutores els primers dies de baixa o permís, acompanyament dels infants per tal de facilitar l’atenció en grups més reduïts a les aules (en principi, l’Olga i la Yaiza: són les referents dels grups de 0-1 anys i 1-2 anys; i l’Ana F. dels grups de 2-3 anys, però després atenem i/o ajudem a qui ho pugui necessitar perquè tenim la gran sort de conèixer a tots els nens i nenes!!); donar suport a la direcció: feines administratives, prendre actes a les reunions d’equip, atendre el telèfon i rebre les visites de famílies, manteniment, paquets,...; i d’altre banda, feines més generals al centre com elaborar les comandes de material/joguines, …; organitzar, muntar i vetllar per l’endreça dels materials i els espais comuns (sala gran, magatzems, passadís, taller, jardí,...).

B: Entrem en matèria: hi ha molta diferència entre les joguines de l’escola bressol d’avui dia i les de fa uns anys?
C: La diferència que trobem entre les joguines d’ara (a l’escola) i les de fa uns anys és que cada cop més incorporem joguines fetes de fusta, de qualitat, naturals, sostenibles, durables en desús de les joguines “comercials” de plàstic, que ho donen tot fet. Aquestes ofereixen menys possibilitats d’actuació dels infants. I l’infant no mostra tanta espontanietat en el joc i és menys creatiu i més repetitiu, perdent abans l’interès per ella. 

B: Ens podeu parlar de la diferència entre materials i joguines? Què es millor? Quins materials recomaneu, i quins desaconselleu?
C: Un objecte que cau en mans d’un infant es pot transformar en material de joc. Podríem separar les joguines pròpiament dites, dels materials més quotidians, no sempre concebuts per al joc. Materials naturals, d’usos diversos, inespecífics que fem servir per què hi juguin, aprenguin, entenguin el món que els envolta, creixin. Ens agrada molt oferir aquest tipus de material perquè no respon a una opció de joc restringida, tancada. En mans d’un infant pot esdevenir una infinitud de respostes creatives, d’usos, combinacions…
Fugim això si, de la típica joguina comercial amb colors estridents, llumetes i sorollets.
Una joguina té un ús predeterminat, i potser un material inespecífic o objecte pot obrir un ventall de possibilitats a l’infant per investigar i, com no, jugar.

B: A l'escola trobem una gran varietat de materials. A quines metodologies responen?
C: A Barcelona existeixen escoles bressol municipals des de fa més de 40 anys. És important per a nosaltres perquè la nostra manera de fer d’avui també respon a molts anys d’experiència acumulada. Es tracta d’un model educatiu que hem anat construint, però sobretot d’un concepte d’infant sobre el qual tot pren sentit: un infant únic, actiu, competent, amb moltes capacitats. Ens agrada que siguin protagonistes dels seus aprenentatges. A la nostra escola, com passa arreu, convivim professionals amb experiències ben diverses i hi van confluint amb alguns trets característics de diverses pedagogies (Waldorf, Pickler,...) que ens serveixen per anar reflexionant com a equip sobre la nostra pràctica educativa, intentem anar-ho fent una mica “nostre”. Sense voler encasillar-nos… i sobretot fent-nos servir de la nostra sensibilitat com a mestres i educadores i el sentit comú.

B: Què en penseu d’aquesta imatge?
(Diagrama popularitzat pel disseny de Kristen Myers, el contingut del qual és d'autoria no identificada - Feminista ilustrada)
Hi ha unes joguines de nens i unes altres de nenes?
C: Creiem que és important promoure la coeducació des de la primera infància amb joguines i materials no sexistes. Les ofertes i propostes a les classes estan pensades per a tots i totes, no excloent a uns o altres pel sol fet de ser nen o nena. cotxes, nines, cuineta, … tot és a l’abast de tots sense distinció ni consignes.

B: Segons la vostra experiència, quines són les “joguines estrella” de cada etapa?
C: Per damunt de cap joguina o material, destaquem el JOC LLIURE. 
lactants 0-1 anys: que es troben més en la etapa de conèixer (d’exploració sensorial) potser destacaríem: la panera dels tresors, bossetes sensorials, pilotes manipulables, material sensorial, tot que es poguin ficar tranquil·lament a la boca. 
caminants 1-2 anys: etapa en que mostren interès per combinar objectes: material de rebuig, tipus joc heurístic: cons, claus, recipients, cordes… nins, rodets, anella de fusta…cotxes. 
grans 2-3 anys: etapa de construir i joc simbòlic, les joguines estrella serien un joc de construccions de fusta, apilables, trens, muntatges simbòlics, elements per practicar i fiançar el moviment. 

B: Amb quina freqüència o amb quins criteris s’haurien d’oferir als infants?
C: Les joguines i materials que hi ha a cada aula estan a l’abast dels infants, estan col·locats de tal manera per a que ells els puguin fer servir quan vulguin. És cert que hi ha moments del dia en els que hem de recollir una mica la classe i deixem només una proposta i la resta queda guardada (moments de dinar, dormir...o moments en els que hem de baixar una mica el ritme del grup).
Generalment, juguem durant tot el dia amb tot el que tenim a la classe i el que tenim molt en compte es com fem les propostes als infants. Intentem que la classe sigui un espai de joc agradable, que se sentin bé i gaudeixin de l’estona que hi estan. Observem molt com juguen amb cada material, anem fent canvis de distribució, anem presentant diverses opcions de joc, etc. Tot i així, és força complicat pensar amb quina freqüència o amb quins criteris oferim les joguines o materials als infants perquè depèn molt del dia, del grup i del moment en el que ens trobem. Un dia a dia a l’escola bressol passa per molts moments, únics i irrepetibles, per tant mai podem saber com serà l’endemà o sense anar més lluny, com serà la tarda.
I tot això...molt important...sense oblidar el nostre paper, una actitud present, que proporcioni en tot moment un espai segur, però on l’adult no ha d’envair ni imposar.

B: Quines habilitats han de desenvolupar tant joguines com materials en els infants?
C: Els diversos materials i les joguines han de permetre que els infants desenvolupin habilitats motrius, socials, cognitives, afectives, de pensament, simbòliques. Han de tenir molt present el respecte cap a la seva persona, fomentar la imaginació, la creativitat, la curiositat, respecte cap als altres i cap a la joguina.
El joc apareix quan l’infant té la necessitat d’imitar models de referència que li permetran adaptar-se al món dels adults gràcies a que estem dins un àmbit cultural concret. Mentre l’infant juga va desenvolupant la seva motricitat, sincronitza moviments, treballa la lateralitat, adquireix el control de les parts del cos, etc. Desenvolupa habilitats intel·lectuals elaborant estratègies, anticipant fets i resolent problemes, la qual cosa li permet anar adquirint estructures cognitives. Estimula la imaginació i crea, per tant, desenvolupa la seva creativitat.
El joc pren més importància quan és en grup, on es desenvolupen habilitats socials. En aquest moment l’infant pren consciència que no és només ell i les seves decisions sinó que ha de crear situacions imaginàries tenint en compte les idees i aportacions dels seus companys de joc, acceptant rols i treballant la cooperació. Finalment, estimula el seu creixement maduratiu, ja que l’infant va assimilant les seves vivències, aprèn a expressar-les i aprèn a superar la frustració dins un context simbòlic que és menys traumàtic.

B: Quins serien els “imprescindibles” segons el vostre criteri? Aquelles que no poden faltar a casa ni a l'escola?
C: Segons el nostre criteri i tenint el compte la pregunta anterior, aquella joguina que per un costat és de qualitat, està feta senzilla, amb materials naturals i afavoreix, respecta i potencia el desenvolupament harmònic de la petita i/o el petit: contes, música, construccions, calaixos i cistelles ‘objectes casolans, pinces, calaixets de cuina, roba, ... materials simples i variats que es troben al nostre entorn.

B: Què penseu de les joguines electròniques?
C: No les considerem adequades per la franja 0-3. No potencien la majoria d’habilitats anteriors. Afavoreixen un joc pobre, en creativitat i desenvolupament de capacitats i habilitats. Si,és molt ric en estímuls, en sobreestimuls pels nens de la franja d’edat que parlem i afavoreixen un joc individual i competitiu. Avui dia pots veure infants cada cop més petits fent ús de mòbils d’última generació, tablets amb una habilitat… una destresa… En un món enorme a un sol clic, Internet el tenen molt a l’abast. Som de la opinió que aquesta mena de dispositius i jocs mentre més tard millor i poca estona. 
I tot i així, és una realitat que palpem cada dia a l’aula, són molts els nens que els trobem fent fotos, parlant pel mòbil, o fent passar les pantalles amb el dit amb els objectes que si tenim a l’aula: teclat, mòbils, càmeres de fotos...

B: Pel que fa als materials de les joguines, a l’escola aposteu per materials naturals. En què es diferencia la fusta del plàstic, per exemple?
C: La fusta dóna informació fiable del món real, més diversa, connectada amb el natural. Com per exemple: temperatura, color, forma, dimensions, pes, textura, sonoritat. Té una qualitat i és més durable i amable que el plàstic.
I a més, no podem oblidar que si no fem servir tant de plàstic som respectuosos amb el medi ambient. No oblidem que sovint moltes joguines de plàstic també porten piles, molt contaminants...

B: Per acabar, ara que arriba el moment de fer la carta als Reis, quins criteris s’haurien de seguir a l’hora d’escollir una joguina? Quantes creieu que se n’haurien de demanar?
C: Pensem que la qualitat i la quantitat són importants en aquests dies on el consum és bestial i on frenar a les àvies i avis, tietes, cosins...és feina dura.
Molta quantitat de regals aquests dies és posar en excés a l’abast dels petits i petites, sobreestimular… una bogeria innecessària si som conscients i coherents amb la qualitat, el consum responsable. 
I en cas de no poder reduir joguines familiars...un bon consell de tota la vida. (aquest com a mare) guardar jocs i materials i anar canviant periòdicament per tal de no atabalar als infants i facilitar així l’atenció envers les novetats.

Aquest és el nostre regal estrella: la nostra companyia real mentre els nostres fills i/o alumnes juguen!!

B: Moltes gràcies pels vostres consells, bona feina i molt bon Nadal!
C: Bones festes!