---
BLOG: Com definiries el projecte educatiu de La Filadora? Com es tradueix aquest projecte en el funcionament de l’escola? Pedagogia, materials, etcètera.
GEMMA: L’escola té com eix principal acompanyar els infants en el seu creixement, en la seva autonomia, respectant sempre el ritme de cadascú i adequant l’espai i els materials per fer més fàcil els seus avenços. No es fan propostes dirigides al grup si no propostes de joc segons els interessos i el moment evolutiu de cada nen, respectant al màxim la individualitat del seu desenvolupament maduratiu i emocional.
B: Quina és la paraula que més bé defineix la filosofia de La Filadora?
G: La casa de tots.
B: Quan dones la benvinguda a les famílies durant les portes obertes deixes ben clar que a La Filadora “els infants hi vénen a jugar”. Trobes que això sorprèn a les famílies?.
G: Cada cop més les famílies entenen millor què vull dir, poques són les que pregunten si fem activitats dirigides, activitats extraescolars, idiomes,... a continuació de la vostra frase segueixen altres explicacions que ho aclareixen: que els nens aprenen jugant, que juguen amb allò que els crida l’atenció, que es mouen per l’interès pel que els envolta, que si fan alguna cosa motivats per la seva pròpia curiositat l’aprenentatge serà més ric i li trobaran sentit,...i nosaltres només som facilitadors d’aquest procés.
B: Com va començar el projecte d’aquesta escola? Explica’ns-en la història.
G: Aquest mes de gener farà 5 anys que La Filadora va obrir les portes. Ho feia de la mà de l’Anna, l’antiga directora de l’EBM El Palomar, qui tenia molta inquietud i desig d’obrir una nova escola al barri. Juntament amb ella van començar 3 educadores de la seva escola i un grup d’educadores interines, amb moltes ganes de treballar. L’equip que va començar ha variat una mica, però l’esperit que ens va transmetre l’Anna Domènech segueix endavant, “som aquí pels infants i els hem d’oferir el millor”.
B: També ens agradaria que ens parlessis de tu. Quants anys portes a la professió? Quin any vas entrar a formar part de La Filadora?
G: Uff, a la professió fa ja 30 anys, dels quals 26 aprenent cada dia essent educadora i els darrers 4 anys intentant acompanyar a tot l’equip de l’escola perquè cada dia sigui un bon dia. A la Filadora vaig entrar quan es va obrir, deixant enrere el Palomar i amb moltes ganes d’omplir aquestes parets, encara inacabades quan es va inaugurar, primer com educadora i després com directora.
B: Tornant al projecte educatiu, esteu avançant cap a un model que respecta més el ritme propi dels nens i nenes, tenint més en compte les seves necessitats. Parla’ns-en una mica més.
G: La nostra feina diària és observar l’infant, amb les ratios que tenim, no tant temps com ens agradaria o caldria. A partir de la simple observació pots veure que cada nen i nena del grup necessita coses diferents, té diferents gustos, diferents estats d’ànim segons el dia, hi ha dies que un està molt receptiu i altres que només té ganes de calma (tal com els adults que tenim dies de tot). Doncs no podrem oferir les mateixes coses a tots ni en el mateix moment ni de la mateixa forma. De la mateixa manera que davant una joguina o qualsevol material cada infant interactuarà de manera diferent, li dedicarà diferent temps a investigar, en farà partícips els altres o no, voldrà l’acompanyament proper de l’adult o s’estimarà més estar sol fent els seus descobriments,...
B: Hem vist en algunes aules (i ja des del curs passat) que esteu incorporant canviadors Pikler, ens pots explicar en què consisteix aquesta didàctica?
G: Anem poc a poc, tot va lligat al que us deia abans. Si volem respectar els desitjos i necessitats particulars de cada infant, també hem de respectar el seu cos i el seu moviment. Si algú ens agafés a nosaltres, sense donar-nos explicacions ens comencés a bellugar cames i braços, ens despullés, ens mullés sense avisar, ..., ens faria sentir com un ninot. Res seria igual si prèviament anés posant paraules a allò que ens anés a fer, nosaltres podriem anticipar les seves accions. Però a més, si en lloc de bellugar ell el nostre cos ens donés la oportunitat de participar, dins les nostres possibilitats, seriem més conscients del què ens estant fent i seriem part activa del procés. El canviador Pikler permet que l’infant pugui moure’s mentre nosaltres anem a efectuar la seva higiene, pugui col·laborar donant-se la volta ell sol agafat a les baranes, pugui aixecar-se quan acabem, o estar dret mentre el canviem perquè aquesta és la postura que més li agrada... permet el lliure moviment del nen.
B: Parla’ns de la didàctica del moviment lliure. Quins elements heu incorporat a l’escola per treballar-la? Consideres que amb l’aposta pels principis d’Emmi Pikler l’escola La Filadora és pionera en l’àmbit de les llars d’infants públiques catalanes?
G: Ui començaré pel final de la pregunta. Nosaltres no som pas pioneres, hi ha moltes escoles que treballen des d’aquesta manera de veure i deixar fer els infants. Ara està més en boga però del moviment lliure ja se’n parlava fa molts anys, però és ara quan es comença a reconèixer la seva metodologia i posar-la en pràctica en més escoles. L’Emmi Pikler ens parlava d’alguna cosa tan senzilla com tenir confiança en el propi infant, deixar-li llibertat de moviment, doncs ningú millor que ell sap quines són les seves possibilitats i fins on està disposat a arriscar-se, ell es coneix el suficient com per saber de què és capaç tot sol. “El nen o nena al sentir-se lliure, té una actitud més positiva, més activa i interessada que el porta a prendre els moviments a patir de la seva pròpia acció i autonomia.”. Compartim amb ella la idea que el desenvolupament motriu de l’infant s’ha de donar de manera espontània, en funció del seu grau de maduració. Per tant, l’actitud de l’adult no ha de ser de participació, ni qui decideix els moviments de l’infant (per exemple, posar-lo assegut, posar-lo dret amb recolzament, etc), si no d’espectador que haurà de preparar l’entorn que s’adapti a les necessitats dels nens. A l’escola procurem posar al seu abast petits mòduls de fusta, de poca alçada, que els permetin enfilar-se sols, saltar, arrossegar-se, grimpar, jeure, rodolar, repenjar-se,..., i objectes lo suficientment prop d’ells com perquè els motivin a desplaçar-se per aconseguir-los tocar. No hem de donar pressa als seus avenços ni fer-los treballar moviment o postures per les quals no estan encara preparats, el seu interès pel món farà que neixi la seva necessitat de moure’s.
B: I el menjar a l’escola? Com fomenteu el menjar saludable (la fruita als matins, evitar el sucre en la mida del possible…)? Com afronteu les demandes creixents d’algunes famílies per models alimentaris que fomenten l’autonomia, com el Beikost i el baby led weaning?
G: L’escola disposa d’un menú adequat a l’edat de l’infant, que elabora un equip de dietistes de l’IMEB i l’empresa gestora de la cuina. Majoritàriament els aliments que es donen als infants són de procedència ecològica (fruita i verdures, sucs, pollastre, pa, entre altres). La cocció és bullida o al forn, i s’eviten els fregits. Però tot i oferir un menú previ, l’escola s’adapta a les variants de cada família, ja sigui al·lèrgies alimentàries, culturals o per altres models d’alimentació. Intentem donar resposta a tothom, fent una entrevista prèvia sobre l’alimentació a casa i veient de quina manera podem fer-ho a l’escola. Així ens trobem que dins d’un mateix grup d’infants hi pot haver convivint 4 o 5 menús diferents. És d’especial importància La presència de dos educadores l’estona dels àpats per poder atendre com cal aquesta estona tan important.
B: Tens alguna recomanació de llibres o recursos pels pares motivats -en paraules del Carles Capdevila- que vulguem saber-ne més sobre els principis i fonaments que hi ha al darrere d’un model educatiu progressista com el de La Filadora?
G: He de dir a favor de les famílies de la Filadora, i fer-ho extensible a tot Sant Andreu, que els pares i mares amb qui tenim tracte cada dia, ens sorprenen per la curiositat que demostren en conèixer com fer millor la criança dels seus petits. Actualment hi ha nombrosos llibres i xerrades, espais de criança, ...que transmeten una manera de veure els infants des del respecte i la confiança. Simplement amb ser coherents ja és molt. Donarem llibertat de moviment però desprès anirem en cotxet fins els 6 anys?, Un menjar saludable però un berenar ràpid amb sucs ensucrats i brioxeria industrial ?, Joguines de fusta i telèfons mòbils per tenir-los entretinguts?...
B: Amb la perspectiva que et dóna l’experiència, quines diferències destacables trobes entre les famílies d’ara i les de quan vas començar en aquest àmbit? Canvien les maneres d’educar a casa, la participació de les famílies a la vida escolar, les seves exigències vers l’equip docent?
G: Les famílies canvien en el temps, però està clar que l’entorn de cada una també defineix com serà la seva manera de fer i pensar. No és igual una família de ciutat que una de poble, els seus desitjos cap els seus fills seran diferents en funció de les seves mancances o d’allò que els és més fàcil d’oferir-li. El valor que donem nosaltres al treball amb materials naturals, no podrà ser el mateix que el d’una família que visqui en plena natura, per exemple. Hi ha alguns punts destacables, com és que ara l’edat mitja dels pares és força més alta que la de fa uns 20 anys enrere.
B: I ja per acabar. Hem repassat passat i present; pel que fa al futur, com t’imagines La Filadora d’aquí 10 anys? Què t’agradaria que canviés, i què voldries mantenir?
G: La Filadora ha de seguir fent-se gran, sense aturar-se, al costat sempre dels pares i mares per educar els seus fills, en constant formació i descoberta de noves maneres de fer. I buscant cada cop més la implicació de tots els recursos que ens ofereix el barri i que tot just comencem a conèixer.
B: Moltes gràcies Gemma!
G: Espero haver respost els vostres neguits!
